Will you keep reading me? Let's see...

[ENG] You'll have to excuse me today... no english translation yet...

[CAT] Recordeu quan portar bambes Puma o New Balance era de "mercadillo"? Arribaves al cole arrossegant les sabates perquè tu el que volies era duur unes J'Hayber. 

Doncs això és senyores i senyors, el que fa la moda...crear necessitats. I el món handmade i la revolució que està patint, és també producte de la moda.

Recordo quan amb 10 anys em tirava hores amb la meva cosina dins la seva tenda al càmping la Coma fent punt de creu. Erem de lluny les més rares de la zona. Però a ella i a mi ens molava i punt.

Amb el temps vaig arribar a Barcelona i jo seguia fent cosetes però la gent em seguia mirant com un bitxo raro o et posava l'etiqueta de "que hippie!" perquè està clar que els hippies són súper de fer les coses a mà (tot i que el seu ventall per aleshores eres els penjolls bruixa amb pasta de paper, i les samarretes destenyides super de tripi).

Anyway, per allà a l'època que vaig començar el blog, vaig passar pel meu petit moment de glòria. De cop i volta tot allò que havia fet durant anys va passar a estar de moda...i què va passar? Que tothom s'hi va aficionar. Coincidïa amb la greu crisi que arrasava (i arrasa) el món i per tant van començar botigues com a bolets. I cursos. I caps de setmana craft. I xerrades. I yarnbombings.... I clar, jo no podia ser menys...vaig començar el blog. Super encantada de la vida, perquè a sobre per fi havia conegut un grup de noies que els agradava el mateix que a mi, i quan quedàvem als bars la gent ens mirava així una mica com amb enveja...Meravellós per l'ego, claro està.

Però això també va venir lligat a la distorsió i ridiculització de l'idioma i van començar a aflorar paraules com "bonitismo", "bonitista" i què dir dels eslògans edulcorats d'empreses petites que han fet un imperi. 

I poc a poc de ser la pera, ara és "de hipster", amb les mateixes connotacions negatives que quan em deien "de hippie". Graciós, no?

Metropolis (Fritz Lang)

I tot s'uniformitza (com molt bé van somniar Fritz Lang o Aldous Huxley), totes volem tote bags absolutament inútils per poc pràctiques, duem llavis  i ungles vermells, camises de floretes i no podem viure sense el chai latte del Cosmo. I recalco que JO TAMBÉ faig totes aquestes coses però penso que em comença a aborrir una mica. Estaré reaccionant?

Ara sembla que això, igual que la bombolla immobiliària, s'està desinflant i la conseqüència d'això és que cada dia llegim que algún d'aquests negocis tant xulos abaixa la persiana (Del revés, I love kutchi, Nido de abeja). I tot això genera polèmica...perquè en el fons som humanes i tenim el gen de la crítica molt ben arrelat. Totes. JO també. Però penso que és ben normal. Durant un temps determinat ha anat molt bé però la gent no té els calers per gastar el que a vegades demanen a depèn de quins llocs; potser el ganxet no és tant fàcil com sembla; ho he intentat i em sembla aborrit...és igual, ja sortirà una altra cosa.

I aquí és quan continuo. Un cop perdi definitivament l'estatus de " de hipster" i tornem a passar a l'anonimat podrem fer sorgir la originalitat i la creativitat de nou. Si a mi m'agrada aquesta nova via de comunicació 2.0 és pel fet de seguir aprenent. I per conèixer gent. A mi m'encanta fer coses. Em relaxa i em motiva. Vull seguir, però no cal a aquest ritme tant perfecte i de color de rosa.

"Tal es el fin de todo el condicionamiento: hacer que cada uno ame el destino social, del que no podrá librarse". Un mundo Feliz. Aldous Huxley.