I love (good) bread...

[CAT] Avui canvi de "tercio" radical però és que us he de parlar de l'experiència de fer pa...pa. No un pa de motlle dels que sembla molt fàcil de fer. No. Pa de veritat. Per ser més precisa...una xapata (benu, una no, tres!) gràcies a la nova biblia que corre per casa: Pan Casero d' Ibán Yarza. I és que fa dies que em rondava pel cap que volia fer pa...pa. I dubtava entre aquest llibre o el de Xavier Barriga...un bon dilema....simplement em vaig decidir per el d'Ibán Yarza perquè em va semblar més senzill.

I un dels propòsits principals era aconseguir un pa bo, així que em llegiria la recepta de dalt a baix i no com faig sempre que sembla que porti un coet al cul.

Total, que fer pa no és tant difícil però sí que necessita temps. Fins ara, jo em limitava a comprar el llevat al super i com deia al paquetet, feia servir 25 grams de llevat per 500 grams de farina...CRASSSSSSO ERROR!. Gràcies a Ibán allmighty fer pa s'ha convertit en una espècie de litúrgia o si més no una feina d'equip entre una servidora i un exèrcit de bitxos als que s'ha de tractar bé sinó...surt un xurro de pa.

I aquí és quan us colo una classe de microbiologia per la patilla (Mian, avui estàs deixant anar un rotllo...). Allmighty diu que s'ha de deixar créixer amb la calma el llevat, sinó xurro. I és que és normal, al llevat li posem farina i aigua perquè tinguin manduca per anar tirant i multiplicant-se (que ho fan a lo bèstia, exponencialment); si posem mogollón de llevat, els tius estaran de festival i a la mínima seran una plaga, fent que el pa tingui gust a llevat i no a pa bàsicament... Per la recepta de xapata que he fet jo, només he utilitzat 1 gram de llevat (alucina vecina) que he deixat fermentar unes vuit horetes...i ha funcionat!

La resta a base d'amassar una mica més i deixar que l'oxigen no es perdi fa que el super team de llevats deixi anar tots els gasos necessaris (diòxid de carboni) i també l'alcohol (alcohol, oh my god???!!!) que s'evapora en el procés de cocció (sorry!).

Els llevats, abans de començar la party...

Un altre truc que crec que ha fet que no fallés la recepta és el fet de posar aigua al forn per crear vapor i així surti una crosta guapa i no es cremi...

Que encara sou aquí?? Pos us diré que la pallissa de tot plegat es per dir finalment que el que és important és el fet de ser conscients del que fem, del que mengem...Que cuinar és un art i una manera de relacionar-se (sinó parleu amb Las Niñas Antiguas que de menjar i sociabilitzar en sabem una estona); que sembla que ens tornem idiotes amb el rotllo de les presses i les maquinetes i la puta tecnologia 2.0...en fin...que visca l' slow food!!! I quedar amb les coleguis!!!

Jo avui m'he quedat flipant mirant el vidre del forn esperant veure el pa créixer...i ha valgut la pena.

Aquest és el que tinc jo!!! Oé!

Afegeix la llegenda

I resulta que oferir pa amb sal és senyal d'hospitalitat a moltes cultures europees (fins i tot a Game of Thrones!)