Let's eat...postwar food

[ENG] One of the things I remember the most from my summers in Tamariu, are the flour omelettes my dad use to cook there, a real heavenly delicacy, believe me.

It was a sort of tradition to cook them there and nowhere else, so now that we don't go there any more, he doesn't cook them either...and amongst this one, so many other unstablished rituals such as taking sparkling water and chips on our sailing days...(I can feel the pinch in the heart right now....)

Anyway, the thing is that you might not know this recipe but it was very common during the spanish postwar when there wasn't much and families where big (like my dad's with four other brothers and sisters). The plan was to create a large omelette by using only 1 egg and adding flour...so everyone could eat. It is like a french crepe but with much more flour. 

It just came to my mind today so here I bring you the recipe. Try it and tell me!

You'll need

2 spoons of plain flour

1 egg

water 

salt

oil

Mix flour with water until you get a silky paste, not to watery, not to dry, and then add the egg and a pinch of salt.

In a big pan, add a little oil, and when hot enough pour the mixture and start cooking gently, turning the omelette around from time to time until the flour is cooked. Use medium to low fire because you don't want to burn the outside, leaving the inside uncooked.

You see? It is very easy and cheap! But just one tip, you must eat it while still hot, otherwise it isn't that good.

[CAT] Una de les coses que més recordo del món mundial dels meus estius a Tamariu, eren les truites de farina que feia el meu pare, un autèntic "manjar de dioses".

Era com una espècie de tradició fer-les a Tamariu i no enlloc més, així que ara que no hi ha Tamariu (ains, punxada al cor) doncs també s'han acabat les truites de farina (així com molts dels rituals no establerts amb el meu pare, com sempre agafar una ampolla de Vichy i patates fregides per anar amb barca...ics...super punxada al cor i llagrimeta).

Anyway, el cas és que no sé si les coneixeu però es tracta de menjar de postguerra que el meu pare se n'havia fet un fart però que és absolutament exquisit. A casa del meu pare eren 5 germans i per tant, igual que a moltes altres cases i també per escassetat de menjar, les truites s'allargaven amb farina. Vindria a ser com una crep però amb molta més farina i més gruixuda. I no sé perquè m'ha vingut la nostàlgia i les ganes de fer-la i compartir la recepta amb vosaltres.

Amos pallà; necessitareu:

2 cullerades de farina 

1 ou

Aigua

Sal 

Oli

En un plat fons poseu 2 cullerades de farina (o més, tot depèn de quant la volgueu allargar) i afegiu una mica d'aigua just per fer-ne una pasteta i que ajudi a desfer la farina. No us passeu d'aigua, tampoc no volem que quedi massa líquida. Rotllo papilla està bé. Un cop llest, afegiu l'ou i barregeu bé.

A una paella gran (la truita és rodona i no es plega) hi poseu una mica d'oli i un cop calent aboqueu la barreja i aneu coent poc a poc fins que quedi rossa. El truc és anar-la girant (a casa meva el meu pare feia servir un plat metàl·lic que conservo jo ara, i que m'encanta) diverses vegades. Penseu que s'ha de fer amb calma perquè la farina es cogui.

Et voilà!

Ah, sobretot, mengeu-la calenta!! I em dieu què tal!!!